Catalunya no podrà comparar els seus resultats de les proves PISA 2025 amb els d’altres edicions ni amb els d’altres territoris. La causa és que la participació registrada no ha complert els criteris estadístics necessaris perquè la mostra d’alumnes sigui considerada representativa.
El Departament d’Educació ha explicat que la situació es deu a una incidència relacionada amb la participació dels estudiants seleccionats per fer les proves. En concret, el percentatge d’alumnes que finalment no hi van participar ha superat el límit establert per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Aquesta situació impedeix que els resultats obtinguts a Catalunya es puguin utilitzar per fer una comparació fiable amb els resultats d’anys anteriors o amb els d’altres territoris. Les dades catalanes, però, sí que quedaran integrades en els resultats globals corresponents a Espanya.
El cas torna a situar el sistema educatiu català en el centre del debat polític. Les proves PISA són una de les principals eines internacionals per analitzar el rendiment dels sistemes educatius i, durant els darrers anys, els seus resultats han estat objecte de debat entre les diferents forces polítiques.
La impossibilitat de disposar d’un resultat propi comparable dificulta ara l’anàlisi de l’evolució de l’educació catalana a través d’aquest estudi internacional. També limita la possibilitat de valorar, a partir d’aquestes dades, l’impacte de les polítiques educatives aplicades durant els darrers anys.
El Departament d’Educació defensa que es tracta d’una qüestió vinculada als criteris estadístics de la prova. Tot i això, la situació genera debat polític sobre la gestió de les avaluacions educatives i sobre la necessitat de disposar de dades fiables que permetin conèixer l’estat real del sistema educatiu a Catalunya.
Amb els resultats de PISA 2025 sense validesa comparativa per a Catalunya, el debat sobre la qualitat de l’educació, els resultats acadèmics i les polítiques aplicades en els darrers anys tornarà previsiblement a ocupar un espai destacat en l’agenda política catalana.
Catalunya, per tant, haurà d’esperar altres indicadors i avaluacions per poder analitzar amb garanties l’evolució del seu sistema educatiu i comparar-ne els resultats amb els d’altres territoris.